Cases de Paper – Cafeteria

Es va dissenyar una cafeteria ubicada en el barri de Canyelles, Barcelona. D’acord amb les necessitats formals i la connexió emocional del propietari amb el barri, el concepte que defineix el projecte es centra en els moviments veïnals de Canyelles dels anys 70 que lluitaven per aconseguir un barri digne; uns habitatges de qualitat per les persones que mal vivien en barraques. El 17 de juliol de l’any 1953, al diari falangista Solidaridad Nacional, hi publicaren una columna titulada “Las casas de Papel”, critica de la manca de qualitat i condicions de les anomenades cases barates aixecades per als barraquistes. 

Zona barra i degustació – Realitat Virtual 3D

Per una banda, es materialitza mitjançant la racionalitat de l’edifici de formigó, la seva textura i color original en tot l’embolcall, que conformen els pilars i el terra, un recordatori racional de la importància dels tres pilars que fonamenten la comunitat:  la lluita veïnal, la força de les mares i l’educació tant lluitada pels/per les ex-barraquistas. Lo racional que es dibuixa mitjançant materials sintètics, prefabricats com ara la fórmica, idèntica als frontals dels mobles de cuina originals de l’edifici on es situa l’establiment; la ceràmica, el plàstic i la instal·lació de mitjants per comunicar-se amb els tres grups de públic target mitjançant frases que generen una relació emocional amb els clients, que recorden a tota la comunitat la importància d’aquests pilars en el seu sentit més ampli.

Per l’altra banda, el vessant emocional: les vivències i experiències dels infants; les mares i pares que porten les seves criatures a l’escola bressol; els educadors i estudiants de l’escola de Disseny i les de la comunitat de veïns. Tot allò, lo emocional que s’expressa mitjançant un fil conductor, el paper, el cartró-pell del que en feien les barraques i les cases construïdes i caigudes per la baixa qualitat dels materials; el paper amb el que juguen els infants i el paper amb el que estudiants i professors construeixen maquetes i els seus projectes. Mitjançant el revestiment que imita el color, tacte i aspecte del paper, la quadrícula blanca i negra i l’ús de la roba de cotó blanc, lleuger i semi-transparent, es vol retre un homenatge a aquelles dones que sense aigua corrent, netejaven la roba a mà i la penjaven en tendals improvisats per tot els “carrers” plens de fang.

L’aspecte emocional en l’ús dels materials orgànics i que composaven l’escenari fa 50 anys: el fang cuit com a record als fangs generats per la falta d’asfaltat als carrers; les canyes, origen del nom del barri, que rodejaven les barraques per finalment apelar a la melancolia, rendint tribut a com es vivia en aquella época, mitjançant el record del pedrís i  el sortir “a la fresca”, i decidint la paleta de colors i patrons de la ceràmica del projecte en base a unes restes de paviment trobades a la zona i pertanyents a una antiga barraca. Colors i patrons que ens fan tornar de nou als anys 70 i a l’estil de vida d’aquells anys.

Un estil de vida que es reflexa en el menú humil i econòmic de la cafeteria, basat en llegums i arròs, que evoca l’origen andalús de la majoria de barraquistes, amb les tradicionals begudes a doll d’aquella època i que apela al record utilitzant lluminàries fetes d’una simple bombeta penjant d’un fil. En definitiva, un viatge al barri dels anys 70`s, amb el propòsit de dignificar des d’una perspectiva positiva, actual i fresca com s’hi vivia en aquells temps. Rendint un homenatge als qui hi van “malviure”, a les dones que van lluitar, i a tots i totes els que van aconseguir viure en un barri amb habitatges dignes. 

Fotografies: Representació virtual de l’espai – Estudi Maria Comajuncosa

Video presentació Cases de Paper 3D